Anna de Codorniu i els seus Vestits V & L
Des de fa uns dies Anna de Codorniu va llançar una campanya interactiva amb l’usuari. L’objectiu, triar quin dels 3 vestits, dissenyador per Victorio & Luchino agrada més al consumidor. El vestit guanyador serà el que lluirà Anna de Codorniu en l’anunci de Nadal. Als usuaris que voten un dels tres vestits se’ls ofereix un incentiu: un viatge a Sevilla per a dues persones per visitar a Victorio & Lucchino al seu taller.
Les formes d’arribar al consumidor per aquesta campanya han estat múltiples: Notes de premsa, Facebook, Twitter i fins i tot han creat un canal interactiu a Youtube que tècnicament és bonic però no sembla estar exercint la funció adequada si veiem les poques visites que tenen els vídeos .
Una altra forma de captar l’atenció de consumidor ha estat aquesta (penjada al facebook per una amiga :)):
Sembla ser que els QR Codes, cada vegada van calant més en el món del màrqueting i la publicitat. Els anunciants ho perceben com una cosa interactiu que els pot donar joc per connectar el món real amb el món virtual. Però la pregunta és … ¿està l’usuari realment entenent que és? És clar que tots els que ens dediquem al Màrqueting i al Social Media sabem el que és i una àmplia part dels usuaris de SmartPhone també, però … que hi ha delgran públic?
Arribats a aquest punt ens fem la següent pregunta … Està realment Anna de Codorniu captant al públic que li interessa? Al meu pare, consumidor de cava, per descomptat, no. A ell ni li interessa la moda, ni els QR Codes, ni entraria a Internet per anar a visitar a Victorio i Luchino.
Així doncs, fa la sensació que l’Anna De Codorniu està innovant però sobretot està captant a un altre usuari més enllà del seu públic tradicional. Està buscant la complicitat de l’usuari en xarxes socials, en l’ús del QR Code i fins i tot de muntar un canal de Youtube interactiu (encara que una mica fluix).
L’únic que no m’acaba de quadrar és l’incentiu: Està bé i a molts ens pot agradar la idea de visitar a Victorio i Luchino, però sobretot va entusiasmar als amants de la moda. A nivell d’imatge, Codorniu es posiciona en certa “status” i nivell social que un cava com aquest ha de tenir però novament la maleïda pregunta … A qui estem atraient? Des del meu punt de vista l’incentiu és poc “generalista” encara que segur que aconsegueixen crear una base de dades molt bona d’amants de la moda.
Bon article Georgina!
Sense dades ni una visió interna en el funcionament dels departaments de marketing i comunicació de les grans companyies, ens resulta fàcil fer una lectura del vicis que finalment ens afecten a tots.
Considero que controlar i dirigir la roda que suposa una campanya dins de dia a dia juntament amb altres accions te els seus riscos. Es perden els referents i la puresa del mètode per sobre de la efectivitat. En definitiva que els objectius no ens deixen veure el fi.
És una ajuda que gent com tu ens provoqui la reflexió i ens faci estar a l’aguait.
Espero el teu següent post.
Ei Xavier! Moltes gracies! El cert es que desde fora es més fácil ciritcar, pero sovint has de lidiar amb molts elements i necesitats diferents. Es per això que el més important es no perdre mai l’objectiu de vista i que tots els implicats en una campanya el tinguin molt clar!
Gracies per el comentari! Sempre fan ilusió! 😛
Acerda de los QR Codes, os dejo dos enlaces que pueden ser de interés y que nos demuestran que poco a poco el usuario está “Contagiándose” de ello:
– http://bit.ly/pgfj9o
– bit.ly/oyelZy